Necesita actualizar el reproductor Flash para ver esta página. Actualizelo desde adobe.com
Necessita actualitzar el seu reproductor Flash per veure aquesta pàgina. Sisplau actualitzi la seva aplicació desde adobe.com
Need upgrade your Flash player to view this page. Please update it in adobe.com
Vous devez mettre à jour Flash player pour voir ce site. Mise à jours sur adobe.com

L’Àlex Tena de mira audiovisual ha realitzat més de 250 fotografies per il·lustrar aquest catàleg de Joan Bosch i Francesc Miralpeix, editat pel departament de Patrimoni Cultural, Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra. Aquesta feina ens ha portat a realitzar més de 900 fotografies durant un pèriode d’un any:

Art_epoca_moderna_Andorra_portada

El catàleg  L’art de l’època moderna a Andorra. Segles XVI-XVIII és el fruit dels convenis que varen signar la Universitat de Girona, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i el Ministeri titular de la Cultura d’Andorra els anys 2008 i 2013.

L’Art de l’època moderna a Andorra és una mirada del segle XXI sobre la producció artística dels segles XVI al XVIII que s’ha conservat al Principat i que aspira a situar-la en la cartografia complexa i variada de l’art europeu. I vol ser una demostració de què episodis artístics aparentment modestos i perifèrics respecte dels centres de l’avantguarda del moment també poden contenir relats ben rics i molt interessants, i que la tasca de l’historiador és revelar-los.

LaMass_St_Iscle_Carme_02

És un llibre ple de bones històries, explicades de manera ben accessible, que tant serviran al lector novell que per primera vegada s’acosti a comprendre aquests temes com al lector més expert que hi busqui el rigor d’un gran treball de recerca. Hi destaca molt la història de Miquel Ramells i Guiu Borgonyó, el moment més rutilant de l’art a Andorra que comença en descobrir-se que eren ells els pintors que durant dècades tota la historiografia havia anomenat el Mestre de Canillo i culmina quan se’n pot explicar un llenguatge pictòric que ha de considerar-se entre els més atractius del segon terç del segle XVI. I també resulta fascinant la narració que acredita que l’art de les parròquies andorranes es beneficiava de la circulació de la cultura gràfica renaixentista i barroca europea. O la que proposa ordenar en una seqüencia estilística el vast conjunt andorrà d’obres d’art, acompanyat d’estudis individuals de les obres i de biografies dels autors més rellevants que s’hi han identificat. També són molt intenses les narracions que il·luminen les personalitats i les trajectòries d’Antoni Tremulles, Isidre Clusa, Joan Casanoves o la que explica l’arribada a Sant Julià de Lòria de dues pintures de l’entorn d’Antoni Viladomat, el gran pintor barceloní de la primera meitat del segle XVIII. I no només això: hi ha també un profund esforç de raonament dedicat a entendre les maneres plàstiques tan elementals d’alguns artesans que semblen treballar fora de qualsevol codi estilístic o a l’anàlisi de la densa trajectòria de l’enigmàtic “Mestre d’Ansaloga”, que malgrat tot no s’ha aconseguit deslliurar-lo de l’anonimat.

Enc_Sta_Eulalia_Major_10

L’Art de l’època moderna a Andorra és un gran llibre de més de quatre-centes pàgines ricament il·lustrat amb magnífiques fotografies de les obres on els investigadors de la Universitat de Girona Joan Bosch i Francesc Miralpeix, s’han conjurat per entendre la realitat històrica d’aquella producció d’abast parroquial plena d’encant.

Alex_Tena_shooting_retaule_2Àlex Tena durant la realització de les fotografies del retaule de la Mare de Déu del Roser dins l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià a Ordino (Foto: Marta Martínez).


Llegir la resta d’aquesta entrada

Madriu8.8_cart

Forcat_pano

Expo_Madriu8.8

‘Madriu 8.8’ recull una quarantena de fotografies en blanc i negre capturades pels fotògrafs Jaume Riba i Àlex Tena, amics i col·laboradors des de fa anys. L’any 2014 van realitzar un documental sobre la vall per donar-la a conèixer i ara, amb aquesta exposició, ofereixen una visió més personal i subjectiva.

A partir d’una selecció de les millors imatges dels seus arxius, Riba i Tena opten per l’austeritat del blanc i negre, i centrar-se en el que és essencial: llums i ombres, formes i moments. La vall es defineix aquí com un santuari, un espai de memòria i de pràctiques ancestrals, d’extraordinària bellesa natural. Dos mirades diferents però complementàries sobre un espai secular, simbiosi de l’home amb la natura.

La relació de Riba i Tena amb la vall ha estat sempre molt estreta. L’han visitada moltes vegades (de dia i de nit) per immortalitzar-la en fotografies i vídeos i amb voluntat de difondre’n el valor i la bellesa; han recorregut els camins i els racons més amagats, des d’Entremesaigües fins al pic de la Portelleta, per apropar-la al públic.

Jaume Riba fa trenta anys que viu per i a través de la fotografia, les muntanyes són la seva inspiració durant les quatre estacions de l’any. És autor de nombrosos llibres d’èxit, com Temps d’hereus, Vol de dia i Anhels. Àlex Tena, fotògraf de l’equip de la candidatura de la vall del Madriu davant la Unesco, ha treballat en tots els camps de la fotografia i el vídeo, i també com a realitzador de documentals.

‘Madriu 8.8’ fa referència al gairebé 9% del territori que ocupa la vall del Madriu-Perafita-Claror en relació amb la resta del territori andorrà. La vall va ser declarada patrimoni de la humanitat en la categoria de paisatge cultural l’any 2004, i és també l’objecte del documental que van realitzar aquests fotògrafs amb motiu del 10è aniversari d’aquesta fita.

Madriu_Forcat_alba


 

Fa 10 anys, la Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial com a Paisatge Cultural. Per celebrar aquest aniversari, la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror ha encarregat al Jaume Riba i a l’Àlex Tena un vídeo d’una durada de 20 minuts. Aquest documental és un recorregut vall amunt, des de l’inici del camí de la muntanya fins als circs glacials i als grans llacs de la capçalera, amb una visió de la vall al llarg de les 4 quatre estacions. Hem filmat la vall durant més d’un any i mig, pujant-hi unes 60 vegades a peu o en helicòpter, provant de documentar-la en tots els seus aspectes i de destacar la bellesa dels seus paratges naturals i la importància de la petjada de l’ésser humà en aquest territori.

 

Aquí la noticia a l’informatiu de RTVA

 

La web oficial de la vall


 

Projecció d’una nova versió del documental de 25 minuts de durada integrant entrevistes a Bonaventura Adellach. La projecció tindrà lloc el 29 de novembre a les 20h30 als Cinemes Illa Carlemany, coincidint amb la sortida del DVD El Pic d’Arcalís, la Muntanya Solar editat pel Comú d’Ordino on es pot veure el documental en versió catalana i castellana, així com una entrevista integral de 54 minuts a Bonaventura Adellach filmada el 12 d’agost del 2011.

El sol passant pel forat el 7 d’agost al Pic d’Arcalís – foto Jaume Riba

L’Àlex Tena i el Jaume Riba van realitzar aquest audiovisual de 20 minuts a petició del Comú d’Ordino, en el marc d’un homenatge al Sr. Bonaventura Adellach, autor dels llibres “El Pic d’Arcalís, la Muntanya Solar” i “La Muntanya Solar: el Calendari Català Primitiu – Els Camins d’Anníbal”. L’audiovisual és una producció conjunta del Comú d’Ordino, mira audiovisual i Jaume Riba. Les filmacions van tenir lloc durant més d’un any, del juny del 2010 fins el juliol del 2011. L’audiovisual explica els descobriments del Bonaventura en aquesta muntanya, el calendari solar que feien servir els pastors primitius per tenir noció del temps, la utilització de les fogueres, etc. Una pàgina de la història de les muntanyes d’Andorra i del Pirineu.

El 27 de juliol l’audiovisual es va projectar a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino davant d’un públic nombrós.

Tot seguit, Bonaventura Adellach, per qui la projecció havia estat una sorpresa, va desenvolupar alguns aspectes de la seva obra.

Aviat més sobre El Pic d’Arcalís…

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és un microcosmos representatiu de la manera en què l’home ha aprofitat els recursos de les zones altes de la serralada dels Pirineus al llarg dels mil·lenis.

Els seus espectaculars paisatges de faldes escarpades i glaceres amb vasts prats i abruptes valls boscoses cobreixen una superfície total de 4.247 hectàrees, és a dir el 9% del territori del Principat d’Andorra.

Aquests paisatges no solament constitueixen testimonis dels canvis climàtics del planeta, sinó també dels avatars econòmics i dels sistemes socials, així com de la perdurabilitat de la pastura i de la puixança de la cultura de la població muntanyenca. El sistema de propietat de la terra, d’estil comunal, data en aquesta regió del segle XIII. Aquesta vall, que és la darrera d’Andorra que no té carreteres, té vivendes, sobretot d’estiu, cultius en terrasses, camins de pedra i vestigis del treball de fundició del ferro.

Aquest reportatge per ICOMOS Andorra va estar realitzat entre els anys 2002 i 2004.


Llegir la resta d’aquesta entrada